Els humans, amb un potencial d'inteligència incalculable, crec jo, ens hem passat durant tota la nostra història intentant imitar la natura. Hem creat artilugis tecnològics, químics, arquitectònics i demés prenent com a referència el funcionament i les aplicacions d'elements naturals com les plantes, els cicles de l'aigua, els essers animals, petroli, gasos, minerals..hem generat una dependència a una vida amb unes comoditats a costa de malgastar fons i elements tant necessàris com l'aigua, el petroli, els boscos, animals...i ara què? Ara que sembla que elements que formem part de nostre planeta s'han malmenat, deteriorat, exhaurit i fins i tot malaltit, ara què?
Ara és molt difícil, per no dir impossible, arreglar una situació gairebé caòtica. Massa interessos creats, massa individus enriquint-se d'aquest sagnat. Massa gent al món...
Aquesta setmana he comprat un llibre sobre la visió del món i la seva situació d'un home centenari. Les seves reflexions des de la perspectiva i saviesa d'una persona que ha viscut tants i tants canvis en un perióde de temps en que tot ha evolucionat d'una manera esgarrifosa no m'han deixat indiferent.
Hem de tornar la vista i mirar, sobre tot mirar, amb els ulls ben oberts, cap endavant i al nostre voltant. Moltes vegades veiem però no mirem el que tenim al davant i el que estem fent amb la nostra vida, tal com diu el protagonista del llibre de Moisés Broggi.
