Humils reflexions.

La natura és sàvia, la natura és poderosa, els humans, tots nosaltres formem part de la natura. Dic això perquè sembla ser que els darrers temps ho hem oblidat, i ho hem oblidat com aquell que utilitza i sagna un element fins a treure-li tota la seva energia i després l'arracona.
Els humans, amb un potencial d'inteligència incalculable, crec jo, ens hem passat durant tota la nostra història intentant imitar  la natura. Hem creat artilugis tecnològics, químics, arquitectònics i demés prenent com a referència el funcionament i les aplicacions d'elements naturals com les plantes, els cicles de l'aigua, els essers animals, petroli, gasos, minerals..hem generat una dependència a una vida amb unes comoditats a costa de malgastar fons i elements tant necessàris com l'aigua, el petroli, els boscos, animals...i ara què? Ara que sembla que elements que formem part de nostre planeta s'han malmenat, deteriorat, exhaurit i fins i tot malaltit, ara què?
Ara és molt difícil, per no dir impossible, arreglar una situació gairebé caòtica. Massa interessos creats, massa individus enriquint-se d'aquest sagnat. Massa gent al món...
Aquesta setmana he comprat un llibre sobre la visió del món i la seva situació d'un home centenari. Les seves reflexions des de la perspectiva i saviesa d'una persona que ha viscut tants i tants canvis en un perióde de temps en que tot ha evolucionat d'una manera esgarrifosa no m'han deixat indiferent.
Hem de tornar la vista i mirar, sobre tot mirar, amb els ulls ben oberts, cap endavant i al nostre voltant. Moltes vegades veiem però no mirem el que tenim al davant i el que estem fent amb la nostra vida, tal com diu el protagonista del llibre de Moisés Broggi.

Començem a respectar-nos a nosaltres mateixos i així apendrem a respectar el nostre món.

Tinc molt per agraïr

És així, senzillament, començo a escriure al meu blog donant les gràcies.
Les circumstàncies que darrerament m'han envoltat em provoquen la necesitat de fer arribar d'alguna manera pública, el meu més sincer i emotiu agraïment, a totes aquelles persones que m'han donat suport els darrers mesos, des del personal sanitari, els qui van assistir el dia de la trompada, les infermeres, metges, administratives, fisioterapeutes, que amb gran professionalitat i encert han estat capaços de no deixar que em sentís mai malament, (en el sentit més ampli de la paraula).
A totes les persones que han vingut a animar-me i mostrar el seu interés mentre vaig estar ingressada i a les que després han fet el possible per fer-me arribar la seva preocupació.
Als companys de feina que en tot moment em feien sentir bé i que han demostrat que són més que companys.
Als companys d'Esquerra, som un equip i no penso deixar de formar part del nostre projecte.
A la meva familia que fins i tot ha servit per estar més units.
I a persones especials, que encara que les hagi deixat pel final estan en el primer lloc en el meu cor i el meu cap. Persones que m'han donat la mà amb força, que m'han mirat als ulls i m'han animat, que m'han donat aigua quan en necessitava, que han estat al meu costat de dia i de nit dormint de qualsevol manera, que no han deixat d'animar-me.
Diuen que de les experiències de la vida se'n apren, jo he aprés a valorar a la gent del meu voltant i a donar gràcies.