És així, senzillament, començo a escriure al meu blog donant les gràcies.
Les circumstàncies que darrerament m'han envoltat em provoquen la necesitat de fer arribar d'alguna manera pública, el meu més sincer i emotiu agraïment, a totes aquelles persones que m'han donat suport els darrers mesos, des del personal sanitari, els qui van assistir el dia de la trompada, les infermeres, metges, administratives, fisioterapeutes, que amb gran professionalitat i encert han estat capaços de no deixar que em sentís mai malament, (en el sentit més ampli de la paraula).
A totes les persones que han vingut a animar-me i mostrar el seu interés mentre vaig estar ingressada i a les que després han fet el possible per fer-me arribar la seva preocupació.
Als companys de feina que en tot moment em feien sentir bé i que han demostrat que són més que companys.
Als companys d'Esquerra, som un equip i no penso deixar de formar part del nostre projecte.
A la meva familia que fins i tot ha servit per estar més units.
I a persones especials, que encara que les hagi deixat pel final estan en el primer lloc en el meu cor i el meu cap. Persones que m'han donat la mà amb força, que m'han mirat als ulls i m'han animat, que m'han donat aigua quan en necessitava, que han estat al meu costat de dia i de nit dormint de qualsevol manera, que no han deixat d'animar-me.
Diuen que de les experiències de la vida se'n apren, jo he aprés a valorar a la gent del meu voltant i a donar gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario